“Jo no contamino, utilitzo biodiesel”...o potser si

La societat humana actual es caracteritza per una taxa de consum d’energia mai abans enregistrada en la seva història. El combustible provinent de fonts d’energia no renovables, com el petroli, forma la base d’aquest consum emprat majoritàriament en transportar bens i persones d’una banda a un altre del territori. 

Ara bé el petroli no és una energia renovable, i la dependència energètica actual d’aquest recurs ens crea problemes de tots tipus. Sembla però, que una part d’aquest problemes tindrien una data de caducitat propera. L’alternativa proposada seria conrear l’energia per generar biocombustibles reciclables que reduirien la nostra dependència del petroli i contribuirien a una menor generació de gasos contaminants.

Aquesta solució sembla tan definitiva que fins i tot en l’autobús urbà que uneix Solsona i Olius podem llegir ben clarament la següent màxima: “Jo no contamino, utilitzo biodiesel”. Però, ens podem realment creure que quan utilitzem l’autobús urbà de Solsona no contaminem? Fins i tot quan el biodiesel utilitzat no prové en cap percentatge del petroli (que no és el cas), no sembla clar que la seva utilització sigui la futura solució a tots els nostres problemes energètics com sembla resar la màxima del nostre estimat bus.

Resulta que malgrat ser cert que el biodiesel utilitza productes vegetals que tenen un origen agrícola en primera (plantes oleaginoses) o segona instància (olis usats), la producció d’aquesta matèria prima també comporta una important despesa energètica. I també resulta, que si tenim en compte aquesta despesa (transport de l’aigua per regar, fertilitzants, transport, etc) càlculs recents publicats en prestigioses revistes científiques apunten que l’estalvi energètic que es deriva de la utilització del biodiesel és, o bé molt minso, o és fins i tot negatiu (és a dir contaminaríem més amb el biocombustible que amb el petroli tradicional!).

A més, el conreu productiu de vegetals amb finalitats energètics pot derivar en importants i negatius efectes ambientals i econòmics en lligar la producció alimentària amb l’energètica d’una manera tan directa. Aquests efectes ja s’han deixat notar en molts llocs del planeta amb importants impactes sobre els preus de molts aliments, que no acostumen precisament a esdevenir més econòmics. Potser el biodiesel ens pot ajudar a fer passar el necessari missatge que necessitem canviar les nostres fonts energètiques principals, però probablement no resoldrà les nostres profundes mancances en aquest complicat tema. I de manera més segura encara no evitarà que de manera miraculosa la nostra necessitat de transport deixi de contaminar el territori. En tot cas, si utilitzeu el transport públic no ho feu només per què utilitza biodiesel. I si de veritat no voleu contaminar utilitzeu menys combustible del tipus que sigui o encara millor...aneu a peu o amb bicicleta...

L’avet de la plaça i el futur dels boscos del país

Els boscos catalans tenen molts problemes i un dels més importants és que la major part dels productes que se’n deriven ja no són econòmicament viables. Aquesta realitat socioeconòmica relativament recent, unida a una sovint malentesa sacralització de la natura, ha conduit a una transformació radical de la percepció dels boscos per part de la societat. 

Les masses forestals del nostre país, abans intrínsecament unides a la gestió forestal, avui estan pràcticament abandonades alhora que sotmeses a les pressions d’una societat de caràcter principalment urbà. Com a resultat aquests boscos són molt joves, inestables i massa sovint, pobres en biodiversitat. La utilització d’elements forestals en les activitats quotidianes de la societat reflecteix l’esperit de la societat i els seus referents principals. 

La utilització de la fusta i dels arbres en el dia a dia hauria, de ser, probablement, un objectiu prioritari de qualsevol defensor actual del medi ambient. I és per això que és sorprenent la recomanació que varem llegir en el CELSONA 552 sobre la substitució del tradicional avet de nadal de la Plaça Major de Solsona per un arbre metàl·lic ple d’elements decoratius. Aquest canvi simbolitzaria la transició que bona part de la societat més urbana està patint,  on les referències naturals i tradicionals estan sent substituïdes ràpidament per succedanis metàl.lics i de plàstic segurament “made in china”. Com a reflex d’aquest canvi, en el mateix escrit podem llegir la trista informació que ja cap ajuntament no es dedica a tallar arbres per nadal. 

El problema actual dels nostres boscos no és precisament que tallem els arbres (aquest pot ser el problema de molts boscos tropicals) si no que no tallem el que cal tallar. 

Les autoritats, especialment aquelles que es reclamen preocupades pel medi ambient, tenen la responsabilitat de promocionar la utilització i comercialització sostenible de productes tradicionals. Els arbres i la fusta en són un exemple paradigmàtic, i seria una bona idea que l’Ajuntament es pensés dos cops la substitució d’un element tradicional de nadal com l’avet de la Plaça Major per un arbre metàl·lic... potser l’alternativa hauria de ser substituir el tradicional avet per una pinassa de la comarca. Segur que amb els corresponents elements decoratius, seria l’aposta més agosarada per una tradició compatible amb un futur sostenible i més esperançador per als nostres soferts boscos.